EL DRAMA DE SER IGNORANT.

Estant ja quasi a les acaballes, sense haver pogut a arribar a entendre  gaire bé res del que succeeix al món actual, cada dia me’n vaig al llit  més perplex, i preguntant-me perquè entenc tant poques coses del devenir diari. Intentaré explicar-me.

Quan mesos endarrere, vaig sentir un senyor de molta anomenada donat que actua cara al públic, dient que ell, i el seu “marit”, -textual- anaven a triar un infant per a afillar-se’l, vaig tenir la gosadia de criticar aquell fet,  ja que no entenia perquè ells podien “triar” l’ infant, i en canvi el nen no podia triar els pares, i que diria anys després aquell esser dels pares que li havien adjudicat, i que no eren una parella de pares de les més comunes i típiques de la societat.  Dons bé, per aquest motiu, una ment preclara directora d’un rotatiu, em va fer famós, per la meva homofobia, i una certa quantitat d’homosexuals, als que jo mai havia criticat, es van llençar sobre mi, i em van posar al primer pla per uns dies.

No fa gaire temps, vaig criticar la actuació dels mulàs i clergues musulmans per alliçonar tendenciosament –creia jo- als  musulmans que viuen al nostre país, i en publicar-ho a la premsa local, vaig ser durament atacat –i amenaçat- tractant-me d’islamòfob per un curiós personatge que signava amb l’ escollit nom  de Jaume Anento i Setzemés. (estrany cognom, oi? O, no serà que el tal senyor Anento, necessita setze persones més per tenir el valor d’amenaçar-me?) Quan vaig voler respondre a l’estrany personatge,  el director del bi setmanari es va negar a publicar-me, i una volta més vaig quedar jo com el dolent de la pel·lícula, o com el covard pels qui no em coneixen.

Ahir, l’incommensurable llumenera, del nostre rei Felip VI, deia (Bé, llegia), en un fòrum internacional que  es el nostre deure acollir nouvinguts, i que aquests tenen el deure d’adaptar-se a les costums dels països d’ acollida. Doncs bé, a la tarda, i “zapingant” en diferents canals vaig anar a parar a la  inefable “Nostra”  i com no, en el programa que mostraven, es veien homes i dones vestits normalment, i a una senyora que per mostrava la seva “adaptació” al nostre país, portava el cap embolicat amb el típic vel musulmà. Aquests senyors de TV3, es queixen soto vocce, que perden la clientela. Si ho van fent eixís, afegit a que el seu programa més vist és La Riera, acabaran com el “Rosari de la Aurora” 

Per últim, dir que una tarda, anava amb el cotxe per una carretera lateral, quan vaig veure que sota una noguera amb nous encara verdes, hi havia una manta estesa, i un senyor molt bru amb un garrot les anava fent caure. Al voler dir-li a aquell senyor que aquelles nous no eren seves, -conec el propietari-  amb llenguatge  propi de país aliè, em va engegar a la fresca, i va continuar la col·lecta.  Allò, em va fer pensar que quan jo viatjava pels països àrabs, havia vist molts homes amb la mà tallada prova certa d’haver robat. Curiós oi? No haurà arribat el moment de fer-nos ho mirar? Tant babaus, som els catalans, o soc jo sol que no la toco?

Narsuri.blogspot.com.es