AVUI, VA DE FUTBOL.

Que els jugadors professionals són com els soldats professionals, que tant es poden apuntar a un bàndol com a un altre,  i s’entreguen al millor postor depenent del que els paguin, es cosa sabuda per a tothom. El que no tenen molt clar alguns d’aquestos gregaris amb certa dignitat –que n’hi ha- , és que els que han jugat amb el Barça o al Madrid, tenen una certa sensibilitat, i intenten  no passar d’un equip a l’altre, ja que la majoria de vegades no els compensa el que guanyen crematísticament, amb el que perden moralment davant la opinió pública d’un i altre lloc. Un parell d’exemples, els tenim amb en Figo, i en Laudrup, que havent tingut un cert prestigi jugant amb el Barça, es van vendre no al “oro de Moscu” sinó al oro del trampós Florentino, o dit d’altra manera, van deixar amb un pam de nas als afeccionats culers que havien confiat en ells.

Això, avui, ve a compte ja que el dit Laudrup, ha criticat amb duresa les filigranes d’en Neymar en el partit d’ahir davant els jugadors molt més limitats tècnicament del Leganés, als que el danès ha considerat que el brasiler menystenia degut a la seva superioritat.  Sincerament, jo, que sempre he estat negat per la pràctica dels esports, penso  que el senyor Laudrup ha tingut un atac de gelosia en veure que aquest noi, li fot deu voltes al que ell havia estat com a jugador. Crec sincerament que la majoria d’espectadors que van veure el partit, i no tenien un sentiment directament pro Leganés molt correcta i lloable per altra part, van agraïr al jugador les seves habilitats, que són el que fan estimable el futbol. Per acabar, i com que l’altre dia ho van recordar per televisió,  em pregunto si no  es molt millor veure les filigranes d’en Neimar, que veure la esgarrifosa lesió que anys endarrere, el brut De Felipe, li va provocar a el novell jugador del Barça Bustillo, que mai més no en va ser d’altre. Ai, Laudrup; que en fan de mal la enveja i el sectarisme!