dissabte, 26 d’octubre del 2013

ELS MOSSOS D’ESQUADRA



Haig de reconèixer que, quan era jove, i així mig d’amagatotis, sentia parlar -o de manera furtiva veia algun retrat- dels mossos d’esquadra de l’època d’en Macià. Sentia un respecte reverencial envers aquells personatges que representaven l’ordre i el respecte de Catalunya. Més endavant, quan l’any 56 em vaig treure la llicència de conduir, tenia un respecte o por molt considerable per la Guardia Civil, tan criticada moltes voltes amb raó, i sempre vaig procurar portar el cotxe amb atenció i responsabilitat. Fins a l’entrada de la policia autònoma, els “civils” em van posar dues multes; una per no portar la documentació i una altra, per un error de conducció que vaig cometre, i admetre. Amb gairebé 30 anys, no és pas mal percentatge!

Amb els pocs anys dels mossos, i tenint en compte que els últims 25 he viscut més a l’estranger que aquí, he estat agraciat amb no recordo quantes multes -sobretot, en la etapa de l'únic, i ínclit conseller Saura (recordeu aquell he, he, he tan repetitiu i sardònic d’aquell justicier?)-, de les quals, excepte una, no era pas culpable de cap manera. Podria posar exemples i detallar els motius, però no cal pas fer perdre el temps als lectors. Segur que  com jo, molts d’altres, s’hi hauran trobat.

Això ve a compte perquè ara, la majoria dels dissabtes a mig matí, en deixar la carretera de Tona i entrar a les rotondes, un es troba dues o tres furgonetes dels mossos, i (per exemple avui) set o vuit efectius, un dels quals anava amb metralleta en mà, i aturen la circulació formant una respectable cua, ja que és el dia i hora que vénen a Vic una gran quantitat de barcelonins, i d’altres indrets. Pel que he pogut comprovar, atès que hi passo cada dissabte, de terroristes i assassins, no n’han pas detingut pas massa. El que és segur és que tots estan fixats en el tiquet de la ITV,  i els que no ho porten al dia, ja han begut oli. Penso que per tan noble i delicat afer, no seria pas necessari ni l'ostentació armada, ni tants efectius, la meitat dels quals es passen l’estona al descampat discutint la jugada.  Què hi farem!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada