EL PAPA FRANCESC, SANT FRANCESC, I ELS FRANCISCANS DE SABADELL

Veient el papa Francesc fent la seva visita a Assís, m’han vingut records a la memòria de quan era un nen innocent i desvalgut allà, al santuari de la Gleva, i llegia, amb fruïció i vertadera fe, el llibre (evidentment, en llengua castellana) Florecillas de San Francisco, en què es mostrava la bona fe i bondat d’aquell tendre i humil personatge que havia abandonat els honors i riqueses de la vida per dedicar-se al servei dels més humils i pobres.  

Haig de reconèixer que, ja més gran, i desenganyat de tantes coses i situacions que se m'havien mostrat falses, quan no mentida pura, encara el record d’aquell llibre em feia sentir una tendresa envers aquell home diferent i que tant es volia assemblar amb Jesús de Natzaret. Per aquest motiu, sempre havia tingut un sentiment especial als frares franciscans i gaudia recordant, en els meus viatges a Amèrica, fra Juniper Serra,  i tants d'altres com ell, que portaven la bondat al cor, i que tant feren per als pobres indígenes maltractats i espoliats pels “conquistadores de la gran España”...  

Ara passem al que vull dir. Fa un parell d’anys (no recordo gaire bé la cosa de dades), quan havia retornat definitivament d’Amèrica, em dedicava a repassar les diferents emissores de TV per posar-me una mica al dia, quan en topar amb el que en diuen Canal Català d’Osona, vaig veure un programa de tertulians, en el qual entre persones molt dignes, hi havia uns quans sembradors d’odi i bilis, entre els quals sobresortien dues noies, no pas gaire de bon veure, però segur que elles devien creure el contrari, les quals feien molt bé el paper de semi “furcias”, motiu pel qual devien haver estat contractades.  

Fins aquí, tot correcte, atès que es tractava d’una emissora privada. Tanmateix, el que realment em va sorprendre va ser que el presentador de tal programa, un tal no-sé-què Fuentes, presumia de ser frare franciscà, i repetia dia sí dia també d’anar a dormir al convent, que era el seu domicili. Aquell home que sortia abillat com un cromo a estil d’artista cinematogràfic, res a veure amb un frare franciscà, permetia i incitava als tertulians a dir una i altra procacitat, com més grossa millor, i recordo una de les dues tertulianes, mestissa ella i parlant català, aixecant-se els pits amb les mans en pla provocatiu. Eren tantes les coses que no m’agradaven (i no sóc pas de bon tros cap beat o estret de ment), que se'm va ocórrer enviar-li  diversos correus electrònics, recriminant-li la seva conducta totalment nociva per a l'ordre religiosa que deia representar. Com es pot suposar, mai no vaig tenir resposta. Per això, vaig deixar de mirar aquest canal, fins que l’altre dia el vaig tornar a veure i, evidentment, el frare sàtir seguia dirigint el festival. 

Després del que he exposat, he arribat a la conclusió que, d’aquells seguidors del “Poverelo”, no en deu quedar pas res, ja que si aquest home s’ha pervertit tant fins al punt d'actuar tan malament, i seguir presumint de frare franciscà, el problema ja no és ell, sinó dels seus companys i superiors que li permeten. Podríem suposar que van curts de diners, i potser el que cobra el showman els ajuda a arribar a fi de mes. Si és així, seria molt lamentable, i fora millor tancar el “xiringuito” que no pas acabar de fer perdre la fe als pocs que els en queda. 

Els Franciscans... El meu últim desengany. És clar que la monja Forcades també ajuda a fer perdre les creences, embolicant-se amb la capa de Déu.