dilluns, 16 d’abril del 2018


RECORDEU EL “TRIST PARTIT”?
Crec que era l’any 2008 quan manaven els polítics “D’esquerra i de progrés” segons paraules el gran Obiols,  gràcies a que “El conde don Julian” (Llegeixis Carot Rovira) per a poder tocar poder, va donar la clau (la cagau deia ell) del “Peñon” català als “Tariks” socialistes d’en Montilla que no haurien manat mai a Catalunya, quan per una d’aquelles coses imprevisible de “La mare Natura” van passar unes setmanes sense ploure, i els grans pròcers catalans senyors Baltassar, i el gran Saura, (Si, aquell que per a no mal gastar, riu a terminis, o sia Ha-ha-ha, amb cadència suau i calculada)varen decidir que ja no plouria mai més, i el poble català moriria de set. Savis i bon com eren, ràpidament es van llança a comprar kilòmetres de canonades per a portar aigua del riu francès Röine fins a Catalunya. Dissortadament per a ells, i com sol succeïr sempre,  després es va fer un tip de ploure,  i les canonades va quedar de “cos present” per allà dalt la Cerdanya, on no sé si encara hi són.
Veient doncs que de moment Catalunya no quedarà un desert, se’m acut aconsellar a aquells pròcers que intentin revendre les canonades per a traure aigua de l’Ebre i altres rius, on també sembla que la natura gaudeix de bona salut aquàtica, i on les lleres queden desbordades. Que en penseu? Els ho aconsellem als savis del Trist partit?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada