BARÇA I REAL MADRID, O BERTOMEU I FlORENTÍ.
Mireu; aquests dos punts de
l’encapçalament, no tenen comparació possible. El Barça, és l’equip dels que de
bona fe creien que el futbol era un esport, i com que es guanyaven la vida en
coses molt distintes, fundaren un club per al gaudiment dels seus socis i
practicants. El Realíssim en canvi, des
dels seus començaments, va estar guiat a ser una força de xoc, o si voleu un
grup de pressió per a traure’n beneficis polítics o econòmics espuris. Per
això, sols cal veure la fesomia maldestre i ferotge del Santi Bernabeu en ple
franquisme, aquell que deia: “No, si a mi Catalunya me gusta mucho. Lo que no
me gusta son los catalanes” o la cara de murri i trampós den Florentí el del
“Castor” i les autopistes que paguem tots, i tants i tants d’altres negocis
bruts. Per això la llotja del Bernabeu, és un niu de polítics de mig pel,
(Vease por ejemplo Rajoy) i tot tipus d’ endollats, i aprofitats que intenten
deixar-hi veure la seva cara miserable per a poder mirar de sucar-hi d’alguna
manera. Així també, i com el club, els presidents del Barça, no han estat mai a
la altura d’immoralitat del madrilenys, i fins uns va ser afusellat amb
l’excusa de ser català. Tal vegada, l’únic que era una mica, però només una
mica de la mateixa fusta, va ser en Núñez. Tots dels demés sempre han demanat
perdo amb tal de congraciar-se amb el
poder central. Tenim per exemple en Bertomeu i Floreta que sembla una germaneta de la caritat no
massa il·lustrada, rodejada d’una colla d’escolanets incapaços de plantar cara.
Capítol a part en Laporta que sabia
plantar cara i pagar amb la mateixa moneda, i així li va anar. Tots contra
ell!
Ahir, un cop més al Rel
Madrid, li van xiular el penal salvador en el moment oportú (minut 98). Heu
vist mai que li fessin això al Barça? Doncs perquè els Florentinos de cupo amb
les seves influències econòmiques (Que
paguem tots) i polítiques, tenen comprat tot l’univers, i els del Barça amb un
lliri a la ma saguanten, o com a molt porten un ciri
a la Moreneta. Altra comparació, seria l’Atletico de Madrid, (primer Atletico
Aviacion) que és un club rival, però mani qui mani te poques o cap prebenda
enfront el seu rival que es només un a
batre, i L’Espàñol, que tothom coneix que va estar fundat per anar contra el
Barça i que encara ara la seva màxima aspiració, es guanyar el classic, també
marca la diferència. No diré pas que uns siguin tots bons i els altres tots
dolents, però, la diferència obscura de poders malvats i espuris, es molt gran.
Pobres de nosaltres!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada