AVUI, UNA DE FUTBOL. AMB CONYA, EH!

Donat que el proper fi de setmana podrem tornar veure el Barça, vull exposar un problema que tinc jo, i que crec que algun altre benaventurat com jo, deu tenir.

Estareu d’acord amb mi, que els grans savis de la locució futbolística de les cadenes de TV espanyoles, adoleixen d’una parcialitat desmesurada en contra el Barça, i que busquen tots els motius reals o no, per a carregar-se l’esdeveniment sempre que pugui perjudicar els nostres colors. Doncs bé, aprofitant la possibilitat que tenim avui de poder escollir l’ idioma, vaig tenir la gloriosa idea de rescatar les xerrades d’en Puyal a Catalunya Radio. No podem oblidar els anys setanta del segle passat, quan la veu jove d’aquell noi, refrescava una mica de color blau grana, aquella blancor absoluta de la radio espanyola que engrandia amb desmesura la troupe del gran S. Bernabeu. Però, ai de mi! Amb gran sorpresa meva cada vegada que connecto per a escoltar en Puyal, haig de sofrir la incontinent xerrameca d’un subjecte de nom Torquemada, que em dona cinquanta mil lliçons de tot, però que m’impedeix seguir la relació que de les jugades fa en Puyal. Després de molt meditar, i partint del refrany de que; on n’hi ha agut sempre n’hi queda, He arribat a la conclusió que aquest noi, en Torquemada, deu ser un descendent directe del fundador de la inquisició espanyola, i dintre els seus gens, encara hi deu portar el desig de torturar del seu possible (?) avantpassat, i com que ara no ho pot fer físicament amb la foguera, ho fa psíquicament amb la xerrameca. Creieu que pot ser, o es que jo soc mal pensat?