ELS NOSTRES POLÍTICS “DEMOCRÀTICS”  1

Dissortadament, el nostre país, va perdent dia darrere dia, aquella saga de persones, -homes i dones, com es veu que s’ha de dir ara-, que eren la essència del país i que amb la seva fe, constància i amb humil precarietat, després de la Guerra Civil, varen crear un entramat de menestrals que van enfortir una Catalunya pobre i sense recursos. A cada poble, per petit que fora, hi podíeu trobar tota classe d’operaris dels diferents oficis: ferrers, manyans, mecànics, fusters, basters, modistes, brodadores, mocaderes, matalassers,  pagesos d’aixada,  i una gran varietat  d’altres oficis humils i senzills, que anaven fent rutllar un país derrotat i sense recursos. Avui, d’aquestos oficis, cada dia en queden menys especialistes i ningú es capaç d’arreglar gran cosa, i tothom té d’acudir a  grans organitzacions comercials la majoria estrangeres, quan qualsevol aparell d’ínfima qualitat (fets eixís espessament) s’espatlla i ningú te capacitat tècnica per a  arreglar-los. En compren un de nou, llança’n el vell, i “Santes Pasqües”, com dèiem abans, i vinga deixalles . D’aquí uns anys, un bon operari –si es en queden, encara que jo en conec un i jove-  tindrà una vàlua  incalculable. A canvi de tot això, malauradament obsolet, a cada llogarret, poble o ciutat, surten una quantitat immensa de noves ocupacions, creades per a enaltir l’ego de les persones, amb retocaments físics, massatges,  i altres trampes per a enganyifar  la gent que diuen que ara és tant culta, però que mostra que no ho és.

Però per sobre de tot, Mare de Déu! Surten “llicenciats” a manta,  i entre ells, les majors quantitats, com no, són periodistes,   que jo humilment, crec que junt amb la que diré tot seguit, dels polítics, són una de les  grans lacres del país. Aquesta plebs, amb tal de fer-se un nom, són capaços d’inventar-se qualsevol calúmnia que ells, en diuen notícia. La única cosa que els disculpa, és que algú, els paga per a fer-ho, cosa encara més greu. Els de la meva edat; com enyorem aquells grans periodistes d’antany amb els que es podia confiar i que ara encara que alguns ni hi ha, són una “Rara Avis”! Aquests dies, he llegit una dita de una escriptora de nom Elvira Roca Brea, a la que no conec, que diu: D’analfabets, sempre n’hi ha hagut, però no sortien de la universitat com ara. Jo, hi afegeixo: Quina gran veritat!

I, és clar, a la fi arribem a aquesta gran plaga la  més gran de totes, que són els polítics, “llicenciats” o no, que  de tot hi ha i molt.  Anem a parlar d’ells.