EL GRAN CARLES CAPDEVILA  2

Hi ara,  anem al fons del tema:

Quan era jove, i entre treball i treball estudiava psicologia, el meu inoblidable i gran  mestre Carles Muñoz Espinalt, hem solia dir; Mira amic: Quan una persona dedicada a la ensenyança o a la divulgació pública parla més d’ell i de les seves virtuts,  que dels fets que suposadament vol divulgar, desconfia d’ ella. Es una persona d’una gran inseguretat i amb un cor i un pensament ple de mancances i ressentiments segur per a alguna tara moral que només ell creu saber. En conèixer ara amb aquests desgraciats fets, creats pel gran mestre d’Hostalets, entenc el que em deia el meu mestre. Aquest home públic, el gran Carles Capdevila, al que m’agradaria conèixer de cos present, ja que per foto, aquella estranya cara peluda i llanuda, no ajuda pas molt, i més abans sembla la d’un nan d’aquells del teatre, ha demostrat que de babau no en te pas res, i junt amb alguns altres grans”directors d’opinió”, (podria citar noms, però tots els veieu i sentiu cada dia alliçonant la plebs, o sia a nosaltres) han sabut amb pocs anys, traure tot el suc d’una TV pública que se suposava que havia estat formada i creada per a informar el millor possible dels esdeveniments diaris a tota la població catalana. Pobra TV3! Allò que semblava creat amb tanta lògica i bona fe, va anar deixant de banda molts bons professionals, i va anar quedant en mans d’una colla d’aprofitats que el que menys els interessa es l’esplendor  de la nació catalana. Aquest senyor, doncs, en Capdevila, que com dic, evidentment de babau no en te res, va saber esprémer la mamella d’un programa innocu i sense substancia ideat per a persones de bona fe i sense massa cap altre intenció, i durant anys, va viure del “Cuento” amb allò d’educar les criatures. Això, el va fer ascendir i ara com que sembla que la vaca ja es torna mamia, s’ha buscat la ajuda d’un altre Déu de la informació, i posant amb tot desvergonyiment informació i propaganda gratuïta fins i tot  a Facebook d’un acte de vende de llibres de les seves virtuts teologals  per a fer riure, però sens dubte per l’únic i important d’allò que en diuen “La pela, es la pela”, dona un pas més  per a  esprémer fins la última gota als seus fidels.