EXCEL·LENTISSIMS, O ROBA PERES FRACASSATS?

Com que m’havia passat tota la vida treballant i amb prous problemes, ara, em trobo que tenint tant temps per escoltar i veure ràdios i televisions, dia a dia, faig descobriments que em deixen “garrativat”.

Això, ve a compte, que als matins anant amb el cotxe, i com que ja estic no tip sinó fart de sentir els grans tertulians,  gaire bé sempre els mateixos que en tot tipus de emissores parlen i pontifiquen de tot el diví i humà, i saben de tot i tenen raó en tot, (Com ha decaigut el nivell humà de la població  que tingui valor  per aguantar-los dia a dia, oi?) m’he acostumat a posar o bé Catalunya musica, o bé Catalunya informació, la primera perquè em relaxa, i la segona, que encara que molt reiterativa i poc variada, em dona algunes noticies del dia.

Doncs avui, escoltant C. Informació, quan he engegat la radio, sembla que hi havia alguna discussió al parlament,  i la senyora presidenta es dirigia als diputats (els que he sentit jo) del PP. EU. i no sé que més. Ciutadans i altres, i deia: Té la paraula –per exemple- la excel·lentíssima senyora Alicia Camacho.

Haig de reconèixer que sentir que aquest tipus de persones la majoria de les quals jo no hauria llogat ni per a obrir la porta en els meus temps d’empresari, tenen el tractament d’excel·lentíssims, em fa posar la pell de gallina. Que han fet en bé del col·lectiu a part de cobrar cada més per ser tant excel·lents? O encara millor; Qui els ha concedit o atribuït aquesta excel·lència? Era això la demaocracia?