BON ANY NOU, MISTER SCROOGE. CONTE DE CAP D'ANY

Aquest matí, dia d'any nou,  prop de les deu, sortia de casa, i per davant meu, he vist passar un matrimoni tot mudat, els quals he pensat que anaven a missa. No n'hauria fet cas, si no fora que així com la senyora anava molt testa i ben "alforjada", el seu acompanyant, encara que amb abric i barret, bastó i ulleres, caminava molt encorbat, com si amb el seu nas d'aligot colgués marcar el terra. Un home vell i derrotat, vaja, encara que més jove que jo quant la edat.

No hi hauria pensat més, si no hagués estat que a la meva memòria va venir aquella mateixa cara però de quaranta cinc anys enrere. En ell, vaig reconèixer un d'aquells espanyols que vingueren per aquella època, no a treballar i guanyar-se la vida entre nosaltres, sinó a continuar la colonització en nom de l'imperi espanyol,  i encara que ell tenia un càrrec públic que se suposava al servei de la ciutat, i la ciutat, era Vic, on la majoria de la gent encara parlaven català, ell amb un menyspreu absolut, mai no va intentar parlar-hi, i si no li responien en castellà els ignorava. Per una personalitat com la seva, el català era sols un xampurreig per a gent inculta.  Avui, en veure'l després de molts anys, la seva visió m'ha fet pensar talment amb el menyspreable Mister Scrooge del formós conte anglès de Charles Dickens.

Prematurament vell, arrossegava la seva carcanada pels mateixos carrers que havien contemplat el seu suposat triomf, però que el temps, i ell mateix, mostraven clarament que de triomf, res.

En contemplar-lo,  i com que sempre he sigut una mica beneit, en lloc d'alegrar-me en veure'l a les últimes, he sentit una certa tendresa, i dintre meu, li he dit: "Feliç any nou, Mister Scrooge! I un cop més, he pensat: Sic transit gloria mundi.