Publicat a El 9 Nou del di
23/02/18
LLEIS, GENT JUSTA I JUSTICIA
REAL.
Tinc 82 anys, amb prou feines
camino, tot i l’ajut de bastó, i en curtes distàncies hi veig molt poc malgrat
les ulleres i per les circumstàncies del meu país quan vaig nàixer, he treballat des dels set anys fins al
setanta.
Tot això, ve a compte perquè
aquests últims dies he tingut una quantitat de problemes, que mai hauria
imaginat. En haver canviat de pis, i per
comoditat de desplaçament, vaig sol·licitar a l’Excel·lentissim ajuntament de
la ciutat, la possibilitat de poder estacionar el cotxe que utilitzo, en zona
verda, donat que queda just davant de on visc. Vaig ser molt ben atès pers les
senyores del consistori, i en pocs dies vaig tenir un document provisional en
el qual mostrant-lo obert davant el vidre del cotxe per dintre, junt amb el ticket de pagament, podia començar
a utilitzar aquest servei. Malauradament, aquí, van començar els meus
problemes. Resulta que per ignorància meva, (un xic babau, si que ho dec ser)
en lloc de prémer tres vegades el polsador verd, ho vaig fer un sol cop,
i a desgrat que l’ import era el mateix, i que el document era ben
visible, vaig ser sancionat amb 25 euros
pers l’agent recaptatori número 191.
Quan hores mes tard vaig anar al cotxe, i com que començava a nevar, perquè el
sobre de la sanció no es mulles, el vaig
posar dintre l’auto, al costat del document i del primer tiquet. Gran va ser la
meva sorpresa, quant unes hores després, vaig trobar una altra sanció de 25
euros. posada pel mateix recaptador. (tinc fotocòpies)Total 50 euros per dia.
Alarmat, vaig anar a l’ajuntament, on després d’explicar-me, van entendre el
meu raonament, i van contactar amb la companyia repressora, i em van traure les
sancions. Seria molt llarg d’explicar, i si tingues espai ho faria, però degut
a diferents causes, i com que l’etiqueta definitiva no arribava, vaig seguir essent
sancionat a desgrat de les meves queixes i que cada dia vaig pagar el
ticket. Després de cinc multes injustes
donat que el document era ben visible, no vaig poder aguantar més, i en plena
tensió sanguínia de la qual sofreixo, sentint-me mal tractat , vaig posar un
escrit al vidre on els deia que ho bé eren tontos, o molt mal parits ja que no
entenia que feien. En aquell ritme, més de la meitat de la meva pensió, hauria
anat a les arques dels inquisidors municipals.
Quan (un cop mes) vaig anar a
l’ajuntament a demanar ajuda, em varen dir que no hi podien fer res, i que em
tenia de presentar a la companyia repressora ja que estaven molt indignat pel
meu escrit. Prou que m’havia costat anar del passeig a la plaça, després vaig
haver d’anar fins el carrer San Just n.2 ( curiós, oi que aquesta “Oficina
siniestra”estigui al carrer Sant Just?) seu dels justiciers, on un personatge
certament mal carat que ni sols es va identificar però que per la forma que el
tractaven devia ser “El capo” i sense ni sols invitar-me a seure a desgrat del
meu estat, davant la meva queixa, dient que per què en lloc de sancionar-me indegudament,
no em deixaven un escrit avisant-me del meu error, em va respondre literalment que ells no
estaven per a ensenyar ningú, sinó per a sancionar. Juro que m’ho va dir eixís.
Després de discutir inútilment, amb aquell home, típic model de l’endolla’t prepotent
que desconeix el que es treballar, hem van fer pagar set euros més de sanció
totalment injusta i cansat i pelat, vaig tornar on tenia el cotxe i on hi vaig
trobar un guàrdia que ja cansat d’esperar-me em va amenaçar de posar-me una
sanció de dos cents euros, cosa que per sort no va fer i que li tinc d’agrair,
però si que em va dir que, Vic, és una ciutat de “pago”. Clar, que per això,
els botiguers interiors cada dia venen menys, cada dia hi ha mes locals tancats
i les grans superfícies exteriors, cada dia es folren més.
Eixís, és la cosa. Si per a
posar sancions només d’aparcament hi ha un mínim de 191 (?) agents, no és
estrany que cada dia hi hagi més lleis repressives. Però; són justes totes
elles? O, són per a alimentar una colla de galifardeus panxa contents? Com deia
en Raimón, nosaltres (els vells), no som d’eixe món. Ai Vic! Qui t’ha vist i
qui et veu! De ser una ciutat acollidora bressol de grans personatges, on has
arribat? Els nazis, es meravellarien d’haver deixat una herència repressiva
tant profunda! Viva la Democràcia vigatana!
Narcís Suriñach Bach
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada