EL DISCURS DE FELIP VI.

Després d’escoltar el discurs que ha fet aquest matí el nostre incommensurable rei  en l’acte d’obertura de la nova legislatura d’en Rajoy, un altre dels grans pares de la pàtria la qual memòria romandrà en la ment de la humanitat per milers d’anys,  m’he sentit aclaparat davant de tanta saviesa, ponderació i capacitat. Que un home de la seva edat tingui un cúmul de coneixements  tant gran, em fa sentir una vertadera i forta enveja, a la vegada  que m’ha fet comprendre perquè ell és el rei de l”Imperi”i jo res més que un vell xaruc sense cap altra mèrit. Ha quedat clar la dita “Por la gràcia de Dios”. O sigui; si Déu no ho dona, no es pot tenir, i evidentment, en Felipet, i altres borbons, ho tenen. Fins les monedes ho deien anys endarrere. Clar que ben mirat, deuríem preguntar-nos; l’ha escrit ell, aquest discurs? O, hi ha hagut un exèrcit d’escribes al seu darrere, i ell ni sols hi ha posat cullerada i es limita a posar-hi la cara i recitar-lo? Ah! Com deia aquell rei danès, “that is the question”. El que es clar, es que als catalans, en ho deixa ben clar: Pagueu i calleu, que per això sou la última colònia que ens queda.

Amen.