POT SER ENS HO HAUREM DE FER MIRAR.

Sobre el documental, La Ciutat Morta.

Ja he dit infinitat de vegades, la meva nul·la simpatia en ver les grans personalitats passades i actuals del PS, i PSC.  Aquesta colla de salvadors de la pàtria, (O, pot ser vividors a costes de la pàtria?), s’han passat els anys cantant cançons i corrandes, però efectiu per Catalunya, m’agradaria saber que és el que han fet. (Bé, en Narcís Serra, el gran pianista, ja tot hom ho sap el que ha fet, però la llista seria molt llarga.) Això, ve a compte perquè ahir, vaig veure el tant esbombat documental, i sincerament, veient la gent que hi parla i escoltant el que diuen, i encara que considero que en Clos, i l’Hereu, són una mostra de la més gran nul·litat, com a gestors públics i pot ser també privats, gaire bé em vindrien ganes de posar-me al seu costat. Malauradament, conec poc el tema, i no sabria que dir. El que és clar, que veien i escoltant el xilè i la seva santa mare, i coneixent com conec Xile, i com actuen els xilens de dreta i esquerra, és claríssim perquè aquestes persones, i els altres argentins de la trama, són aquí fent d’okupes. A Xile, quan l’Allende, als seus contraris els van expropiar, i molts d’ells, molts, que jo conec, per no ser empresonats, van haver d’emigrar deixant béns i família, ja que els perillava la vida. Quan en Pinochet, va fer el cop d’estat, les barbaritats, van ser igual o encara més paleses, i; ai! d’aquell que es va deixar enxampar...Tot això, que vol dir? Vol dir, que Xile, és un país molt pobre,(no com Argentina, que és un país molt ric, i molt mal administrat) i si tiren endavant, és perquè la majoria de persones, de grat o per força s’hi deixen la pell, i eixís van tirant. No es d’estranyar doncs, que persones com aquests ocupes (no oblidem que en tots els països, hi ha ganduls, pillets, o també salvadors de la pàtria) que per molt que alguns diguin que la figura no importa, veient-los, i sentint-los, em pregunto si algú d’aquests prògres, els llogaria si els hagués de pagar. Es clar, que de viure en un país, que a ganduls com ells, els empaiten, o viure en un país com el nostre on  els recolzen i els mantenen, sense fotre brot,  no costa gaire de triar. Quant al documental, diuen que hi falten sis minuts. Esperem, però L’Eugeni l’humorista els diria als seus autors: “Hagaselo mirar, he, hagaselo mirar”.